dimecres, de març 26, 2014

Els oficis a Vilamajor (segles XV-XVII). Segona part

L'alimentació representava un 65% del total de les transaccions comercials. La base alimentària, tant a les ciutats com el camp, es trobava formada pel pa, el vi (que representen un 10% del total) i la carn. Altres productes menys importants eren els formatges, la fruita, les verdures (un 5%) i els llegums, i l'oli (un 5%). En tot  cas aclarir que l'alimentació quotidiana era escassa i irregular en el temps, depenen de l'estació , l'època i, sobretot, les possibilitats econòmiques.

Els oficis representants del sector alimentari que trobem a Vilamajor eren:

Flequer: Fleca.

El blat era, sense cap mena de dubte, el principal o uns dels principals  productes necessaris per la supervivència de la població. Amb el blat es feia el pa, base alimentària de moltes famílies. Les autoritats municipals, coneixedores de la seva importància , procuraven tenir  blat sempre, inclús en les èpoques d'escassetat. Si hagués mancança de blat, es podia emprar el forment per fer-hi pa, però en cap cas es podia mesclar ni amb  farina de mill, i amb farina d'espelta, ni amb ordi i ni amb llegums com cigrons i faves.

El tipus de pa que es feia eren els nomenats dobleres o dinals, que era el que es feia per vendre a un preu públic (tothom havia de tenir accés al pa) o la fogassa que era un pa bast de forma plana i rodona.

El forn, a més, tenia l'obligació de fer un servei a tot ciutadà que preparava la pasta del pa a casa seva, que era fornar dita pasta. Igualment, s'ha constatat que moltes masies, sobretot les situades fora del nucli urbà, tenien els seus propis forns on feien el pa.

La relació entre el forner i el moliner era molt estreta.

A Sant Pere de Vilamajor es coneix l’existència d’una fleca  des del 26 de juny de 1688. No es sap on es trobava situada ni fins quan va estar donat que les darreres notícies les trobem a l’any 1690.

Taverner: La taverna

El vi era un alimenta bàsic en la dieta dels catalans. Es prenia per esmorzar, per dinar i per sopar en grans quantitats. Es té coneixement  que a mitjans del segle XVI a Valladolid es consumia un 100 litres de vi anuals per persona.

La begudes vi, sidra, cervesa i alcohols diversos aportaven un estimulant i vitamines que, d'una altra manera només es trobaven en els fruits i en els llegums fresques, que, d'altra banda únicament serà podien ser consumides per les classes riques.

El vi es venia, en els nuclis de població, a les tavernes. La població disseminada obtenia el vi de la seva pròpia collita o bé l'adquirien dels seus veïns.

Es té constància de l’existència d’una taverna a la Vilanova de Vilamajor, l’actual Sant Antoni de Vilamajor l’any 23/7/1690. Un lloc comprensible tenint en compte que es tractava d’una cruïlla de camins, un lloc on els traginers portaven les seves mercaderies des d’alt de les nostres muntanyes per, posteriorment, traslladar-les als mercats. La taverna feia d’hostal? Seria lògic pensar-ho

Instruments relacionats amb el vi: bótes, barrals, carretells, mesures, gibrells o recipients rodó de terrissa i els embuts provistos de colador. Les mesures de vi eren els corters, els corterons i el mig corter. El vi es transportava en barrals, portadores cobertes per traginar líquids. 

Carnisseria. Carnisser.

En una taula del Vilamajor del segle XVII, a l'hora de menjar no hi podia faltar  el pa, el vi i la carn. Aquesta es venia a les carnisseries. El tipus de carn que es venia era la d'ovella, de boc i de cabra, d’anyells, bou i vaca i vedell, cabrits, porc, cansalades i productes càrnics com les llonganisses, botifarres i les despulles i volateria.

I on es trobava la carnisseria? Doncs fins l’any 1653, es trobava davant mateix de l’església, on actualment es troba la porta d’entrada. La nova església que s’estava construint en aquell moment demandava que l’enderrocament de la carnisseria i el seu posterior trasllat fins a un lloc que fins ara no he identificat.

Salador: El sistema de conservació dels aliments, sobretot els peribles com  la carn, sigui de peix o d’animals terrestre, era la sal. Els saladors eren les persones encarregades de la conservació dels aliments  mitjançant la utilització de la sal com a conservant. A Vilamajor hagué una saladura tal com consta documentat en l’actes del consell de dia 17 i 26/6/1688. L’ofici de salador anava molt de la ma de carnisser donat que foren aquest és els encarregats de la venda de carn, sigui “fresca” o “conservada”. Desconeixem si es tracta del mateix ofici però anomenat de forma diferent

Semolers: Fabricant i venedor de fideus i pasta per a sopa. Es té constància de l’existència d’un semoler a Vilamajor durant el segle XVI. Es tracta d’una part més de la producció de cereals: conreu, collita, moldre, farina, pa i pastes.

Fruites i verdures:  parades de mercat destinada als artesans i comerciants que vivien al nucli i no disposaven d’hort.

Moliner. Dos són els molins que estan documentats; el molí dels Derrocada el quals es troba situat al costat de la rectoria  i que encara avui són visibles les seves restes; i el molí de Can Sunyer, el qual es troba situat al costat de la masia homònima i del qual encara són visibles les seves restes. L’ofici de moliner era una dels més important i de ben segur un dels que donaria més rentes al comte. Hem de tenir en compte que  el principal conreu eren els cereals dels quals s’extreia, principalment, la farina amb la qual es feia el principal aliment de la família pagesa, el pa. Com necessitat bàsica de la població, el comte  creà el monopoli del moliner. Consistia en apropiar-se de una de les fase de producció del pa, la de moldre el gra dels cereals. Una part del procés que la població tenia el deure d’utilitzar, o sigui, no podien moldre en pa en cap altre lloc que no fos el molí reial.


Boter: Persona que té l'ofici de fer bótes, especialment de vi

dilluns, de març 03, 2014

Els oficis a Vilamajor (segles XV-XVII). Primera part

La finalització de la crisi del segle XIV va comportà que les economies pageses deixessin de ser autàrtiques. El pagès ja no produïa tot allò que necessitava sinó que encarregava a terceres persones una part del procés de producció, fet que garantia una major qualitat del producte. Els oficis, els artesans van començar a multiplicar-se i establir-se en nuclis poblats.

Els oficis laics es van anar desenvolupant  a la societat vilamajorenca a mesura que el creixement econòmic i el nombre d’habitants augmentava. No podem obviar que Vilamajor fou una de les principals poblacions del Vallès oriental, solament superada per Granollers i Sant Celoni.




Dues eren les principals figures dins dels oficis o artesans: el mestre o cap de l’ofici, i el deixeble o aprenent.  Amb la imposició del sistema de  l’hereu, el nombre d’aprenents va augmentar considerablement, ja que era una de les sortides laborals  que tenien els germans de l’hereu.

El treball de mestre d’un ofici hauria d’estar força ben remunerat ja que per exemple, el fuster Esteve Bachs, l’any 1522,  va comprar una part d'una casa de Vilamajor per 56 lliures. Tenint en compte  que el 1524, 56 lliures eren iguals a 1120 sous, amb el valor de la casa podria haver adquirit 4565 litres de blat. Si  un salari d'un jornaler oscil·lava , al segle XVI, entre 350 i  490 litres, tindrem que amb el capital invertit per Esteve Bachs es podria haver mantingut  entre 9 i 13 persones.  Un altre exemple: el fuster Pere Auzerans en va adquirir una casa sencera per 100 lliures a Joan Tremunt. Tenint en compte  que el 1524,  56 lliures eren iguals a 1120 sous, amb el valor de la casa podria haver adquirit 8153 litres de blat. Amb el capital invertit per Pere Auzerans podria haver mantingut una persona entre 16,6 i 23,2 anys.

No tothom que tingués un ofici el podia realitzar. Hi havien oficis, els més necessaris, que eren monopolis reials, o sigui, el Rei era l’únic que podia autoritzar-los (http://vilamajor.blogspot.com.es/2008/10/propietats-reials-vilamajor-1668-1669.html). La fleca, la carnisseria (,http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/03/la-carnisseria-de-vilamajor.html) la taverna, la saladura, moliners  entre d’altres. L’avantatge era que només els autoritzats podien exercir-los i, per tant, sense cap mena de competència. A Vilamajor tenim el molí de dalt i d’avall (http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/03/fotografia-n-5-el-moli-de-can-derrocada.html) o la farga de Can Clavell (http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/06/les-fargues-de-vilamajor.html).

Un exemple clar el tenim l’any 1690, el diumenge 15 d’octubre,  on reunits els consellers de la universitat de Vilamajor, van deliberar que Josep Cortés i Ram, juntament amb un altre conseller, vagi a Barcelona amb els privilegis de la universitat, que foren atorgats pels Reis d’Aragó  al ser-li concedits el rang de carrer i braç de Barcelona, i que dits consellers consultin amb un advocat si en virtut dels privilegis, Vilamajor pot tenir fleques, tavernes i demés arrendaments. No sabem el resultat de dita gestió, però es té coneixement que en dates anteriors existia una carnisseria, una fleca, un hostal i una taverna, oficis controlats per la monarquia espanyola i que només es podien duu a terme amb un permís reial. Dues poden ser les explicacions: per una banda, que s’hagués efectuat la sol·licitud pel nucli de Sant Pere de Vilamajor, exclusivament, ja que Vilanova de Vilamajor podia gaudir de dit dret al ser població reial; o per altra banda, existirien els oficis com si fos un “concessió” que fa el Rei a la vila de Vilamajor, o sigui, el consell ho controla i ho gestiona a canvi d’un cens per la tresoreria monàrquica. Personalment m’inclino més per la primera proposta atès que  la fundació de Vilanova de Vilamajor respon, segons la Mercè Aventin, a la necessitat per part del comte de tenir un nucli habitat controlat per ell i no pas per l’església, com succeïa a Sant Pere de Vilamajor. Com a nucli comtal, es de calaix que els monopolis controlats pel casal de Barcelona els situés a la nova població. Un exemple el tenim l’any 1521 el Rei  estableix a  Joan Saig, paraire, dues cases i unes feixes a Vilanova de Vilamajor.



Els oficis han estat nombrosos i diversos. Coneixem de l’existència, a Vilamajor,  d’oficis  com sastres, sabaters, fusters, ferrers, teixidors, paraires, semolers, cirurgians, físics, basters, llamborders, drapers, fossers, mestres de cases i mercaders. Un exemple el tenim l’any  1553 on, segons el fogatge, hi havia 3 teixidors, 4 paraires, 1 sastre, un fuster a Vilamajor. Un nombre important i que representaven un 11% de la població total.

 I, segurament, malgrat que no hi ha dades que ho corroborin, hagueren altres oficis, per què no podem deixar de banda que Vilamajor era una poble amb mercat, el qual ja es troba documentat el 1067, i com a tal hauria de tenir una concentració força gran de menestrals.


Una de les feines que més es desenvolupaven a Vilamajor eren les relacionades amb el bosc i la muntanya, les quals han estat magníficament descrites per Josep Maria Garcia Burdoy en el  Quaderns de Vilamajor 4 . La producció generada a les muntanyes eren transportades pels traginers des dalt fins Vilanova de Vilamajor on es redistribuïa a altres localitats. El patró de la Vilanova de Vilamajor era el mateix que l’actual, Sant Antoni, el qual ha donat nom al poble, i a voltes és el patró dels traginers. Les necessitats dels traginers i de les seves muntures (cavalls o ases) eren perfectament satisfetes a Vilanova.

Blibliografia

Actes ajuntament de Sant Pere de Vilamajor