Durant el saqueig de Roma per Alaric l'any 410, la
corporació de mestres d'obres abandonà la ciutat refugiant-se en una illa
situada al llac de Como, al nord d'Itàlia. Al segle VI (568-569) es va
instaurar en aquest zona el regne Llombard i aviat els seus sobirans es van
donar compte de les enormes aptituds dels mestres d'obres comanesos, de tal
manera que els hi van encarregar la construcció de nombrosos edificis. És el
naixement del que s'ha anomenat l'arquitectura llombarda.
L'any 774 la Llombardia fou conquerida
per les tropes de Carlemany acabant amb el regne llombard del nord. Roma, que
continuava sent el centre del món, fou el lloc escollit per Carlemany per auto
proclamar-se emperador d'un vast territori.
Després de l’intent dels sarraïns de conquerir el regne franc, el quals
foren derrotats a la batalla de Poiters l’any
732, Carlemany va decidir crear un territori, anomenat Marca hispànica,
que servís de tampó davant de possibles nous atacs dels musulmans.
Al capdavant va posar diversos comtes.
Les relacions dels comtats de Barcelona amb la resta de l’imperi franc
varen augmentar considerablement. Hagueren constants anades i vingudes de
membres de la noblesa i de l’església a
diversos territoris francs com Aquitània, Borgonya i Llombardia.
A partir del segle VIII comencem a trobar documentalment
l'aparició de nombroses referències als llombards, sobretot antropònims, el que
demostra que hagué un important moviment migratori, alguns dels quals,
probablement, fossin metres de cases juntament amb col·laboradors seus formant
uns tallers itinerants i donant a conèixer la seva capacitat constructiva.
En el políptic de Sant Pere de Vilamajor (http://vilamajor.blogspot.com.es/2009/11/el-politptic-de-vilamajor.html
) de l’any 950 surt esmentat un tal Longobard
el qual va donar una peça de terra de
vinya que es trobava a la villa de brugarias. Tenint en compte que en
aquella època els antropònims es feien
amb el nom de la persona més una característica pròpia d’ell que el permetés
identificar (per exemple: Josep Riera per que vivia al costat de la riera, Joan
Fuster per què era el fuster, etc), no ens ha d’estranyar que Longobard fou una persona que procedia de la Llombardia.
Un altre argument que pot donar versemblança a la teoria
és que brugarias prové de la paraula francesa bruyère la qual va passar de França a la Llombardia on es coneguda
amb el nom de brughiera i que feia
referència a terra inculta, erma, plena de plantes invasives i no
fructíferes. La forma llatina de
bruguera és brucaria, essent el sufix
–aria una expressió de col·lectivitat. Un document de l’any 942 fa menció a la
vila de brucarias en el terme actual de Vilamajor.
Podria ser que hagués una emigració de llombards a
Vilamajor autoritzada i fomentada pel comte de Barcelona, el qual era el
propietari de les terres de Vilamajor, i
que els concedí una terra erma i
no ocupada per què s’instal·lessin? Si continuem especulant, podria ser
que alguns dels llombards nouvinguts fou
un mestre de cases i col·laborés en la construcció del castell de Vilamajor? .
Si realment fos així estaríem davant d’un fet inèdit.
Hi ha, però, autors que no estan d’acord amb la meva teoria.
En Joan Duran argumenta que si es cert que hagué un moviment migratori de la
Llombardia cap a Catalunya, no es pot demostrar que els nouvinguts fossin
arquitectes o mestres de cases.
Amb el temps, el comtat de Barcelona es va convertí en el més important i
poderós de tots fins el punt que el 988 el comte Borrell II trenca el pacte de vassallatge amb
el regne franc declarant-se independent. És el naixement de Catalunya.
Les relacions diplomàtiques i comercials varen donar un tomb. Ara
l’objectiu no era el reialme franc sinó Itàlia i el papat romà.
S’intensificaren les relacions amb ells i fruit d’elles va haver un
transvasament cultural. D’allà portaren l’art llombard el qual es va assentar a
Catalunya amb força i que va donar lloc al “primer romànic” al segle XI. Recordem que el campanar de Sant
Pere, l’anomenada Torre Roja, és d’estil llombard començada a construir al
segle XI. Però aquest és una altre història que properament comentaré a
Història de Vilamajor.
Bibliografia
BALERY i JUVANY, Josep. Orígens històrics de Catalunya.
PUIG i CADAFALCH, J; FALGUERA i SIVILLA, A; GODAY y CASALS, j.
L’arquitectura romànica a Catalunya. Volum II. Del segle IX al XI.
AVENTIN, Mercè. El políptic de Sant Pere de Vilamajor. Història política,
societat i cultura dels països catalans. Volum II. Pàg 106. Enciclopèdia
catalana.
DURAN-PORTA,
Joan. ¿lombardos en Catalunya?
Construccion y perviencia de una hipotesis controvertida. Museu nacional d’art
de Catalunya.
