dimecres, de juny 05, 2013

El llinatge Llinàs de Vilamajor

Fotografia d'Higini Herrero

En J. Dantès fa una classificació de les masies catalanes en tres grans famílies. En el tercer grup trobem les  masies de   planta quadrada  de grans dimensions i amb sostre a quatre vents. Són les masies que tenen un aspecte senyorial degut a la seva majestuositat i les quals només podien accedir les classes més benestants, principalment membres de la noblesa.

A Sant Pere de Vilamajor tenim dos exemples: can Derrocada i Can Llinàs.  De la primera he parlat sovint en aquest bloc ( Les propietats de Can Derrocada , La noblesa de Vilamajor: la família Llança i DerrocadaCan Derrocada de Vilamajor:  la història continua ) però de la segona només l’he fet esment en una ocasió (La indústria lletera a Vilamajor a l’any 1913 ). Amb aquest article  vull recordar la història d’aquesta imponent masia.

Des d’antuvi l’home s’ha sedentaritzat en aquells indrets on  les condicions de supervivència fossin les més altes possibles, això vol dir trobar indrets que garanteixin la producció d’aliments (terra fèrtil) i accessibilitat a l’aigua (rius, pous). Sense cap mena de dubte aquestes condicions es donen en tota la plana al·luvial que va des de Can Parera de Canyes fins a Llinars del Vallès, i així ho demostra la gran densitat de construcció existents, les quals  són propietat de les nissagues més antigues i poderoses de les nostres contrades. Can Llinàs es troba entre aquestes.

Segons en Carreras i Candi, hi ha masos que prenen el seu nom per les circumstàncies  de lloc on es situa; Can Llinàs deu rebre el seu nom per estar a prop  d’un antic camp de lli, una planta herbàcia de la qual s’extreu la fibra la qual serà emprada per fer roba o cordes i la qual necessita d’una terra molt rica en nutrients. La zona on es troba Can Llinàs compleix tots els requisits necessàries pel conreu del lli: terra fèrtil i abundància d’aigua. Unes característiques de les quals es van donar compte els romans i visigots amb la creació de les vila de canyes, que rebé el nom pel conreu de  cànem, emprat per la fabricació de cordes, espardenyes i sacs.

Can Llinàs deuria de ser una petita masia productora de lli que amb el temps es va anar enriquint fins a formar una de les nissagues més poderoses de Vilamajor. Les primeres dades documentals que ens conten és de l’any 1384 quan Ferran Llinàs va signar a Sant Pere de Vilamajor una concòrdia amb els Consellers de Barcelona. Hem de remuntar-nos un segle després per trobar una segona referència, en aquest cas de Salvador Llinàs, el qual va morir a Vilamajor l’any 1484.  Aquest documents ens permeten veure com la família Llinàs disposava de cert poder, de certa riquesa encara que gens comparable amb les existents  a les grans ciutats

A mitjans del XVII vivia a Barcelona un tal Miquel de Riber, noble ciutadà de Barcelona, el qual posseïa una fortuna. La seva neta Teresa és va casar (1677) amb Joan de Llinàs i de Farell , el qual va néixer a Sant Pere de Vilamajor el 1599,  un ciutat honrat que no posseïa ni molt menys la riquesa i prestigi de la família Riber Sentmenat, però que per circumstàncies de la vida, va anar replegant tots els títols i riqueses provinents de la seva esposa. Fou en aquest període quan la família Llinàs es va enriquir  veritablement.

Al segle XVII la família es va traslladar fins a Barcelona. S’ho podien permetre i els interessava per millorar el seu status social (de rics propietaris rurals a rics ciutadans honrats de Barcelona). En Barcelona es dedicaven  a l’exportació de productes tèxtils (escots) en l’empresa “Llinàs, Rossel i Feu” (1666-1674. Altres negocis foren  l’arrendament de neu (1683). Totes dues activitats molt vinculades al Vilamajor (productor de lli i de neu).  Sembla ser que els seus negocis varen anar força bé atès que hi ha nombroses referències de familiars  que participaren en la defensa de Barcelona de 1714. No tractaré en aquesta article l’evolució de la nissaga, però si tens curiositat pot consultar-la en la següent pàgina web  http://www.11setembre1714.org/cercar.html (poses Llinàs al cercador i et sortirà tota la informació).

El 16 d’agost de 1773  es nada Eulàlia de Llinàs i de Ponsinch de Magarola i d’Alòs la qual es va casar  amb Benet de Sagarra iniciant-se una nova nissaga a Can Llinàs: els Segarra.  Per que us doneu compte de la potència econòmica de la família Llinàs, faig un petit esment a les propietats que ella aporta a la família Segarra:  una grandiosa finca rústica a Santa Coloma de Gramenet, un terrenys de regadiu a Sant Andreu Palomar  i a Canet de Mar, Sant Cebrià i Sant Pol, la masia de Can Llinàs a Sant Pere amb una colla de jornals de bosc  i alguns vessants de regadiu i vinya, una finca a Perpinyà amb dues cases, terrenys a Sarrià i Sant Gervasi, un habitatge al carrer Sepúlveda de Barcelona i una gran casa al carrer Mercaders 33 de Barcelona.

La masia de Can Llinàs fou emprada per la família Segarra com un lloc de producció i com a habitatge de relax.  A principis del segle XX es va convertí en una granja productora de llet  gràcies a l’empenta de Ferran Segarra i de Siscar. En aquest mateix lloc en Josep Maria de Segarra va escriure  El Mal caçador basat en l’espai vilamajorenc que l’envoltava.

Hores d’ara i sense saber-ne la història, Can Llinàs i les seves masoveries Can Vidal, Can Gras i Can Llobera, són propietats d’altres persones no relacionades amb la nissaga Segarra. Però això és una altre història.

Bibliografia

SAGARRA,  Josep Maria.  Memòries I. Obra completa

SARRIA SARACHO, Ferran. Les masies. El veïnat de Canyes. Quaderns de Vilamajor 2. Centre d’estudis de Sant Pere de Vilamajor. 2002.




Ferran de Segarra i Siscar. Semblança biogràfica. Conferència pronunciada davant el Ple per EVA SERRA I PUIG el dia 21 d’octubre de 2004. Institut d’estudis catalans.