diumenge, de març 24, 2013

Joan Prim a Vilamajor


La Primera Guerra Carlista  fou una guerra civil que es va desenvolupar en Espanya entre  1833 i  1840 entre els partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó, coneguts com a carlistes i defensors d’un règim absolutista, i els partidaris d’Isabel II, anomenats isabelins i que defensaven un govern liberal.

A Catalunya actuaven nombroses partides carlistes, encara que entre elles no hi havia gaire coordinació. Entre aquestes es trobava  la liderada per Ros d’Eroles, mot per qual era conegut el general Bartolomé Porredon.

Durant l’abril de 1836, Ros d’Eroles acompanyat per 1500 carlins es trobava a Vilamajor quan va ser atacat per les forces isabelines enquadrades en el tercer batalló de voluntaris de Catalunya comandats pel comandant Rodriguez.  El resultat fou la captura de 8 cavalls, la pèrdua de 100 carlins (entre morts i ferits), la pressa simbòlica de la trompeta de la cavalleria i el rescat de presoners isabelins.  Com a pèrdues isabelines ha hagut un mort i tres ferits, entre ells el jove tinent Prim.


Prim no tenia cap preparació militar ni procedia de la noblesa, pel que els seus començaments en la milícia van començar en els primers esglaons. Com simple combatent, des la primera trobada amb els carlins, demostra una intrepidesa i valor que el porten a l'enfrontament cos a cos amb l'enemic, començant a crear al seu voltant una fama merescuda al abatre diversos caps de partides. Pocs mesos després canviarà el seu paper, en ser ascendit a oficial, moment a partir del qual, a més de seguir donant mostres de valor personal, es converteix en conductor d'homes als que arrossega al combat.

D'aquesta manera, Prim va ser ascendit a tinent el 2 d'agost de 1835, per les victòries obtingudes sobre partides carlines, durant l'anomenada Guerra dels set anys. Al capdavant d'una companyia va prendre Vilamajor del Vallès, localitat defensada per forces carlines superiors i on va resultar ferit.

Aquest tinent, en Joan Prim, el 17 de setembre de 1868  va liderar un aixecament militar que va desembocar en la fugida de la reina Isabel II i l'inici del sexenni democràtic.

Vilamajor va ser una part important en la vida de Joan Prim atès que allà va tornar a néixer i va permetre, posteriorment,  que durant sis anys la democràcia aparegués a Espanya. 

Bibliografia

Diari El Español del 7 d’abril de 1836

Wikipedia