La resposta és Can Perpunter, masia situada al mig de Sant Antoni de Vilamajor i que el 1988 es convertí en casa de la Vila.
La masia de Can Perpunter, seu actual de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, rep el nom de la família que ostenta la titularitat durant el segle XVII.
La masia té el carenat paral·lel a la façana principal, una característica de les masies del segle XVII i de les masies que no es dedicaven plenament a tasques agrícoles o ramaderes, sinó altres activitats (cases de poble). Crec, a manca d’un més exhaustiu , que la masia fou aixecada durant el segle XVII, pels Perpunter, una nissaga de ferrers que duien una vida benestant. No podem oblidar que Sant Antoni de Vilamajor era una cruïlla de camins amb una intensa vida comercial gràcies al comerç que es realitzava entre els productes de muntanya (fusta, glaç, fruits del bosc, caça; etc) i Barcelona. Sant Antoni es convertí en punt de parada, de repòs i d’arreglar els mitjans de transports, el cavalls, mules i ases els qual necessitaven canviar la ferradura. I on ho feien? Al ferrer, a Can Perpunter. Encara són visibles al mur de la plaça les argolles on es lligaven els animals.
La primera referència data del 1647 quan hi vivia la família Perpunter. Miquel Perpunter, l’hereu, assolí càrrecs d’importància dins de l’administració local, essent batlle l’any 1658.
Abans d’explicar els afers que tingueren els Perpunter amb la universitat de Vilamajor, cal que ens llegim l’article http://vilamajor.blogspot.com/2009/04/el-consell-general-de-vilamajor.html i http://vilamajor.blogspot.com/2007/08/els-crrecs-pblics-sant-pere-de.html Hi trobareu com funcionava la insaculació o sistema d’elecció anual dels càrrecs del govern municipal, els anomenats jurats i consellers, i quines eren les seves atribucions.
Molt resumidament, les conclusions que es poden treure dels articles referenciats és que els càrrecs municipals eren escollits a sort entre un reduït nombre de persones (procés insaculatori) , i que eren càrrecs que ningú volia per la responsabilitat judicial i econòmica que comportava.
Els Perpunter, al tractar-se d’una de les famílies benestants, tenien l’obligació de participar en el procés insaculatori. La documentació ens demostra que la família formà part del govern fins l’any 1730, exercint diferents càrrecs, entre els quals cal destacar el de Síndic de Vilamajor i membre de les corts catalanes com a representant del braç reial (popular) en la persona de Josep Perpunter.
El protagonista de la nostra historia fou el fill del Batlle, en Miquel Perpunter (fill). Era un home de casa que no volia ficar-se en negocis del comú (ajuntament) per aquesta raó va estudiar la manera d’evitar entrar en el procés insaculatori: es va fer baciner de Montserrat. Però que és un baciner? És aquella persona encarregada de porta la bacina o safata de metall que serveix per demanar almoina, per tant, el baciner de Montserrat és la persona encarregada de trobar almoines pel monestir. Quines avantatges tenia ser baciner? Entre d’altres, existia el privilegi per a tot baciner de ser eximit de qualsevol càrrec públic en la localitat on exercia el seu ofici.
El 28 de desembre de 1660, com cada any, s’inicià el procés insaculatori: el nom de les persones aptes per exercir els càrrecs municipals es ficaven dins d’un rodolí que a la vegada s’introduïa dins d’una bossa o sac. Entre els noms hi havia el de Miquel perpunter (fill). Aquest va entregar al secretari de la Universitat, mossèn Derrocada, la carta d’elecció autoritzada pel notari barceloní i escrivà general del monestir Francesc Avellà en la qual es confirma el càrrec de baciner i es fa menció als privilegis que el càrrec comporta. Exigeix al secretari que prengui acta i que ho comuniqui al consell (govern de l’ajuntament). No es va acceptar la petició del demandant en base a una interpretació jurídica de les normes: el consell manifesta que els privilegis que alguns càrrecs tenen associats (baciners o agutzils de creuada) només s’apliquen en oficis electius de la universitat que no tenen dependència dels que són per Reials Privilegis. Els càrrecs del Consell són dependents dels privilegis atorgats per diversos reis a la universitat de Vilamajor al llarg de la història, per tant, deslliurats de qualsevol altre privilegi. Resumint, la norma real està per sobre de qualsevol altre norma.
S’inicia una dura controvèrsia entre el Consell de Vilamajor i Miquel Perpunter. Els primers molestos per què un membre destacat de la societat vol deslliurar-se dels seus deures socials utilitzant estratègies jurídiques, les quals mai varen ser emprades pel seu pare Pere Miquel Perpunter (batlle i baciner). El segon amb la clara intenció d’evitar la insaculació emprant armes documentals. Uns tenien la raó moral i l’altre la raó jurídica.
Al final es va arribar a l’acord que per evitar litigis i donada la necessitat d’escollir un nou consell, en el procés insaculatori de l’any 1660, en Miquel Perpunter no seria admès amb el compromís que en el següent procés seria inclòs el seu fill.
Miquel Perpunter (fill) , com home previsor com era, va fer nomenar el seu fill baciner de Montserrat el 10 d’agost de 1661. Els càrrecs escollits insaculatòriament eren una enorme càrrega social i econòmica, no només per la persona que l’exercia sinó per la seva família. Miquel (fill) no estava disposat que el seu fill accedís a qualsevol càrrec i pogués arruïnar a la seva família.
El 28 de desembre de 1661 es va efectuar el procés insaculatori per escollir el càrrecs del Consell. Dins estava el nom de Pere Miquel (net). No va sortir nomenat en cap càrrec.
El 7 de febrer de 1662 es procedeix a la insaculació del batlle de Vilamajor. Un nen de set anys, que es deia Francesc Sauleda, va treure un rodolí del sac en el qual hi havia el nom del que havia de ser el futur batlle de Vilamajor. Sabeu qui va sortir? Siiiiiiiiii, va ser ell, en Pere Miquel (net). Davant d’aquest fet , l’escollit presenta al Consell el seu privilegi de baciner renunciant als oficis o càrrecs en què ha estat nomenat . El Consell li respongué que no podien haver dos càrrecs de baciners de Montserrat, no admetent-se la seva renúncia i mostrant un gran enuig per l’estratègia emprada pel Perpunter: no dir res fins que fos escollit, d’aquest a manera no trenca el pacte. Però que hagués passat si el dia 28 de desembre hagués tingut mala sort i surt el seu rodolí? Hagués presentat el privilegi de baciner? No ho podrem saber mai.
Malgrat que es va comunicar el nomenament al capità general Marqués de Mortara, en Pere Miquel (net) es va negar a acceptar el càrrec, inclús no va voler agafar la vara de batlle del seu antecessor, en Pere Pou.
Com el comú no podia estar sense batlle, decideixen prendre dues accions: posar-se d’acord amb els jurats de Cardedeu (que en aquells moment formava part de batllia -un mateix batlle- de Vilamajor però que tenia un Consell a part) que l’acció del baciner no es podia acceptar; i donar explicacions al procurador de Montserrat al qual argumenten que si l’argúcia emprada per Pere Miquel (fill i net) fos legal, les persones més honrades i de majors facultats no servirien al poble haguent-se d’escollir persones més menesteroses i mes abatudes.
Sembla ser que no van fer gaire cas al Consell, ni la família Perpunter ni el procurador de Vilamajor. La llei estava amb ells i tenien totes les de guanyar. I així va succeir en el següent procés insaculatori, el del 28 de desembre de 1663 on el seu nom fou introduït però amb la condició que si sortia escollit no valdria i que s’hauria d’iniciar un nou procés.
A la llarga sembla ser que el problema es va solucionar. A les actes de govern de l’any 1685 fins el 1691, consta que forma part del Consell com a jurat en Pere Miquel Perpunter. No sabem si el net o el besnet, en tot cas un Perpunter. El 1723 consta com a jurat en Josep Perpunter i com a clavari en Thomas Perpunter, el qual fou nomenat batlle el 1730.
Bibliografia
CARRERES CANDI, Francesc. Qüestions a Vilamajor pels privilegis dels baciners de Montserrat. Estampa La Catalana. 1901.
